En un món ple de conflictes i polarització, Malena López es planteja la hipòtesi que l’ésser humà viu immers en un univers d’ensomnis, on figures i elements ocults emergeixen i afecten la seva psique, tant individualment com col·lectivament. Aquesta distorsió podria allunyar-lo del veritable coneixement de Déu i de la Creació, fent-lo susceptible a una possible manipulació per forces complexes que busquen el control de la seva voluntat.

Mitjançant l’observació de la natura i l’entorn quotidià, la fotografia pot captar detalls i formes que l’ull humà ignora o destaca segons la seva percepció. Així es poden generar realitats paral·leles, evocant tant misteris profunds com temors ocults. La vida mateixa es compara amb un somni, tal com expressava Calderón de la Barca, suggerint que la realitat podria ser una il·lusió efímera i subjectiva.

Potser, més enllà del vel de l’oníric i de l’abstracte, s’amaga una veritat transcendent que ens convida a la introspecció. L’art juga amb la imatge i la sorpresa per provocar en l’espectador una experiència lliure de límits i expectatives. D’aquesta manera, el circ, la mitologia i els somnis esdevenen una porta cap a l’inexplorat, on la imaginació pot fluir sense restriccions.