A l'any 1988 es viu un moment de paradoxes a l'estat espanyol. L'esquerra que havia assolit el govern, havia defraudat per a molts les expectatives d'un canvi que s'havia anunciat com el naixement d'una nova era de més justícia, prosperitat i pau. Aquest desencís porta Manuel Solà a fer la seva revolució amb el llenç i els pinzells per expressar tot el que ha vist, patit i gaudit als carrers del barri del Raval de Barcelona, on viu i treballa. El carrer com a metàfora de la vida