Manuel Solà · Grafits 1988-91

La sèrie de grafits pintats entre els anys 1988 i 1991, ens mostren el desencís de molts dels integrants d'una generació compromesa social i políticament en comprovar com els seus ideals de justícia i llibertat queden sotmesos a finals dels anys vuitanta del segle passat a un ús maldestre de la política, orientada al benefici personal de qui la gestiona i no pas a l'aprofundiment de les llibertats personals i col·lectives.

A l'any 1988 es viu un moment de paradoxes a l'estat espanyol. L'esquerra que havia assolit el govern, havia defraudat per a molts les expectatives d'un canvi que s'havia anunciat com el naixement d'una nova era de més justícia, prosperitat i pau. Aquest desencís porta Manuel Solà a fer la seva revolució amb el llenç i els pinzells per expressar tot el que ha vist, patit i gaudit als carrers del barri del Raval de Barcelona, on viu i treballa. El carrer com a metàfora de la vida.

Per arreu promeses buides que desfermen el seu esperit artístic en unes obres que vistes a ulls d'ara són un diari personal, però també la crònica d'una època. Quadres lliures, perquè van néixer com a invisible falç per segar els seus fantasmes. Quadres que són cartells urbans on podem trobar al·lusions a la religió, al poder, a l'art, al sexe, a més de ràbia. Molta ràbia i desesperació.

* Text de Jaume Vidal extret de la introducció al catàleg recull de l'obra "Manuel Solà 1988-91"

9204 · s.t.

9213 · s.t.

9205 · s.t.

9207 · s.t.

9208 · s.t.

9206 · s.t.

9216 · s.t.

9211 · s.t.

9215 · s.t

9233 · s.t.

9234 · s.t.

9218 · s.t.

9217 · s.t.

9219 · s.t.

9214 · s.t.

9212 · s.t.

9220 · s.t.

9221 · s.t.

9222 · s.t.

9223 · s.t.

9224 · s.t

9225 · s.t.

9226 · s.t.

9227 · s.t.

9228 · s.t.

9229 · s.t.

9230 · s.t.

9231 · s.t.

9232 · s.t.

9235 · s.t

9210 · s.t.

9209 · s.t.