Manuel Solà, 1988-91

Desencant d'un temps, d'un pais

“Per arreu, promeses buides que desfermen el seu esperit artístic en unes obres que vistes a ulls del segle XXI són un diari personal, però també la crònica d'una època. Quadres lliures, perquè van néixer com a invisible falç per segar els seus fantasmes. Quadres de madur traç infantil. Quadres de cal·ligrafies personals. Quadres que són cartells urbans. Quadres que han viscut amagats més de vint anys víctimes d'una dictadura tan terrible com la política: la dictadura del mercat. Quadres solitaris i incompresos, com l'artista que els pinta.

Amb el temps el rumb artístic de Solà va virar cap al món de les tres dimensions: l'escultura en què combina el ferro amb els materials trobats. Aquesta opció, que si bé representa un canvi formal, manté els valors ètics de l'artista, va fer arraconar uns quadres que al llarg d'anys han estat en procés d'hibernació. Ara han retornat perquè mai havien estat morts i el seu missatge i plantejament artístic són més vius que mai.”

Diccionari de veritats sentides. Jaume Vidal, 2017

166 Estudi escola Llotja baixa