Artista amb un univers habitat per objectes en desús, com a fustes velles, ferros oxidats i multitud de còdols amb els quals construeix curiosos artefactes dotats d’una gran simbologia.

Tot i que els seus inicis artístics se situen en la pintura, aviat l’abandona, a causa d’una crisi existencial, per a dedicar-se de ple a l’escultura.

La constant evocació de l’art primigeni i el magismo inherent que desprèn aquest record ens remeten a un món arcaic i poètic.

Amb una trajectòria marcada pel compromís amb l’art, Manuel Solà construeix un discurs humanista i ètic profundament arrelat a la contemporaneïtat. La seva obra s’erigeix com un desafiament a la malícia d’un món globalitzat que fomenta, sense escrúpols, l’individualisme i el materialisme, reivindicant així els valors de la bellesa, la reflexió i l’harmonia.

EXPOSICIONS