Mirada frontal

Jesús M. Ramos

La exposició Mirada frontal ens convida a mirar a l’horitzó per sobre de les empremtes de la nostra civilització. En el rerefons d’aquests acrílics pintats directament sobre fusta, podem plantejar-nos qüestions sobre el destí del planeta Terra i el respecte que ens hauria de generar.
Sense representar de manera directa el poder de la catàstrofe, hi ha quadres que semblen evocar-nos el dia després d’un cataclisme, o millor dit, un temps després, distanciat, com ha succeït en tantes civilitzacions desaparegudes.
Si observem bé les seves superfícies on dominen uns ocres i grocs atmosfèrics, així com uns blaus emboirats, sovint trobem amagada una retícula que estructura l’espai físic del quadre, encara que el que en ell s’hi representa no guardi una relació directa amb aquesta xarxa reticular. 
“Miro i repenso en tot allò que ens envolta, començant per la representació de l’entorn, ara frontal, on la invenció d’un paisatge i la possibilitat de la seva existència, s’alineen en una obra pictòrica més suggeridora alhora que distant. Ara és l’espectador qui mira a l’horitzó per sobre de les empremtes de la civilització”.

Obres

Eclosió

Casc urbà II

Casc urbà III

Casc urbà IV

Casc urbà V

Casc urbà VI

Casc urbà VII

Casc urbà VIII

Casc urbà IX

Besòs

Horitzó

Casc urbà XII

Estructura I

Estructura II

Estructura III

Estructura IV

Estructura VI

Pont

Mirada frontal