La Botiga d'en Manuel Solà
Artista amb un univers habitat per objectes en desús, com a fustes velles, ferros oxidats i multitud de còdols amb els quals construeix curiosos artefactes dotats d’una gran simbologia.
Tot i que els seus inicis artístics se situen en la pintura, aviat l’abandona, a causa d’una crisi existencial, per a dedicar-se de ple a l’escultura.
La constant evocació de l’art primigeni i el magismo inherent que desprèn aquest record ens remeten a un món arcaic i poètic.
Grafits 1988-91
"La sèrie de grafits pintats entre els anys 1988 i 1991, ens mostren el desencís de molts dels integrants d'una generació compromesa social i políticament en comprovar com els seus ideals de justícia i llibertat queden sotmesos a finals dels anys vuitanta del segle passat a un ús maldestre de la política, orientada al benefici personal de qui la gestiona i no pas a l'aprofundiment de les llibertats personals i col·lectiva
A l'any 1988 es viu un moment de paradoxes a l'estat espanyol. L'esquerra que havia assolit el govern, havia defraudat per a molts les expectatives d'un canvi que s'havia anunciat com el naixement d'una nova era de més justícia, prosperitat i pau. Aquest desencís porta Manuel Solà a fer la seva revolució amb el llenç i els pinzells per expressar tot el que ha vist, patit i gaudit als carrers del barri del Raval de Barcelona, on viu i treballa. El carrer com a metàfora de la vida
Per arreu promeses buides que desfermen el seu esperit artístic en unes obres que vistes a ulls d'ara són un diari personal, però també la crònica d'una època. Quadres lliures, perquè van néixer com a invisible falç per segar els seus fantasmes. Quadres que són cartells urbans on podem trobar al·lusions a la religió, al poder, a l'art, al sexe, a més de ràbia. Molta ràbia i desesperació".
* Text de Jaume Vidal extret de la introducció al catàleg recull de l'obra "Manuel Solà 1988-91"
9110
9111
9114
9217
9218
9219
9104
9233
9224
9227
9229
9222
9108
9106
