No és senzill fer en quatre línies un traç d’en Nan Orriols. Escriptor, pintor, ninotaire, poeta, amant de la natura, i un munt de moltes més coses que la seva personalitat i tarannà l’han portat a experimentar al llarg de la seva vida. Em quedo amb aquest paràgraf sobre com ell mateix es defineix en la solapa del seu llibre Pintallavis:

“Vaig néixer a Vic el 1945. De molt jove vaig conèixer un gos de carrer i ens vàrem fer amics. M’agradava passejar pel mercat de bestiar i entretenir-me amb els xarlatans. No tenia cap interès pels estudis; i el tenia tot pels rius i les muntanyes. Vaig treballar i em vaig espavilar per comprar un xic de llibertat.

Analitzats amb intel·ligència animal, polítics, capellans i dropos, em vaig exiliar a les Guilleries, fa més de 40 anys.

“M’agraden els deserts i els boscos i  estimo els amics.”